Fibromialgia

Les principals dificultats identificades en l’atenció a aquestes malalties són: el llarg període des que es presenten els primers símptomes fins al diagnòstic, la complexitat de l’abordatge, la necessitat de criteris consensuats d’avaluació del funcionament de les unitats especialitzades i la manca de coneixement que té la societat sobre aquestes afectacions.

FIBROMIALGIA :

La fibromiàlgia és una síndrome clínica caracteritzada per dolor crònic a tot el cos, amb predomini als músculs i a les articulacions de l’esquena i les extremitats, i amb presència d’una exagerada i extensa sensibilitat local a la pressió en múltiples punts.

Actualment la malaltia s’inclou en el grup de Síndromes de Sensibilització Central, concepte relativament recent que engloba diferents processos com la síndrome de fatiga crònica, l’intestí irritable o la sensibilitat química múltiple, entre altres, i que es caracteritzen per una hiperexcitabilitat i hipersensibilitat, és a dir, una activació i resposta desmesurada del sistema nerviós davant fàrmacs, estrès, infeccions, productes químics, …  i que es manté en el temps malgrat la desaparició de l’estímul que l’ha desencadenat. Tots aquests processos comparteixen nombrosos símptomes com la fatiga que no es recupera amb el repòs, el dolor generalitzat, les alteracions cognitives (com la dificultat de concentració, la lentitud mental i la pèrdua de memòria), el son no reparador o alteracions gastrointestinals, sempre sense una causa detectable que aparentment les justifiqui. Sovint coincideixen varis d’ells en la mateixa persona. 

La fibromiàlgia és una malaltia freqüent especialment entre les dones (4,2% de dones i 0,2% d’homes afectats a la població espanyola), i sovint s’acompanya de cansament, trastorns del son i de l’estat d’ànim, símptomes digestius i mal de cap, entre d’altres.

La fibromiàlgia pot afectar significativament la qualitat de vida de les persones que la pateixen i tenir un important impacte personal, familiar, laboral i social. Malgrat que en els darrers anys s’està investigant a fons aquesta malaltia, encara resten moltes incògnites sobre les seves causes i els mecanismes que influeixen en el seu desenvolupament.

Causes: No es coneix la causa de la fibromiàlgia. Aquesta síndrome comporta l’alteració dels mecanismes neurològics que controlen la sensació de dolor, de tal manera que la seva percepció augmenta i fins i tot apareix amb estímuls que en altres persones no provocarien dolor.

 S’ha constatat que determinades circumstàncies o vivències negatives o traumàtiques poden desencadenar-la, i que persones que pateixen altres malalties, com artritis cròniques o malalties del teixit connectiu, presenten fibromiàlgia amb més freqüència que la resta de la població.

Símpotmes:  El símptoma principal és dolor generalitzat, especialment a la regió de l’esquena i a les extremitats, que pot sentir-se com una cremor, una molèstia o punxades. A diferència de la resta de malalties, no es presenta deformitat ni signes inflamatoris en les zones de dolor.

 A banda de dolor generalitzat i de cansament, que poden variar d’intensitat i presentar un ritme oscil·lant, altres símptomes freqüents són:

• Trastorns del son (dificultats per dormir o sensació de cansament en despertar; son no reparador).
• Trastorns de l’estat d’ànim (depressió, tristesa, ansietat).
• Mal de cap.
• Formigueig que afecta sobretot les mans i els peus.
• Trastorns digestius. Episodis de restrenyiment i de diarrea (còlon irritable).
• Dificultat per a la concentració amb descuits freqüents.

 El pronòstic és molt variable perquè els símptomes solen canviar amb el temps i una part important de casos millora de manera espontània al llarg dels anys. Alguns factors com els esforços físics, els canvis climàtics, l’ansietat, l’estrès i els estats premenstruals o menopàusics poden aguditzar els símptomes.

Diagnòstic: Si es pateix dolor generalitzat o cansament intens sense un motiu aparent i els símptomes són persistents, cal adreçar-se al metge o la metgessa d’atenció primària perquè faci una valoració.

El diagnòstic és bàsicament clínic, és a dir, és un professional mèdic coneixedor de la malaltia qui fa el fa en base als símptomes i a l’exploració física de la persona malalta. Per fer-lo, l’especialista ha d’explorar una sèrie de punts (anomenats punts dolorosos) pressionant-los amb el dit, amb una força concreta, per veure si es desencadena dolor o no.

Les exploracions complementàries, ja siguin proves de laboratori o exploracions d’imatge bàsiques, serveixen per descartar altres processos que puguin donar símptomes semblants. Altres proves d’imatge més complexes s’utilitzen en el context de la recerca i no pas en el maneig habitual d’aquesta malaltia i no són necessàries per establir un diagnòstic.

Tractament: No hi ha encara un tractament capaç de curar la fibromiàlgia. Fins ara, el seu objectiu és millorar els símptomes de la malaltia per poder gaudir d’una qualitat de vida millor, amb les menors limitacions possibles per a les activitats de la vida diària.

Un bon diagnòstic i una bona informació són la base del tractament, que pot anar acompanyat de:

• Fàrmacs (analgèsics, antidepressius, medicaments per ajudar a dormir, alguns relaxants musculars).
• Exercici físic regular adaptat.
• Tècniques de relaxació.
• Suport psicològic (si s’escau).

Aquestes mesures poden ajudar la majoria de les persones, encara que la resposta individual als tractaments és molt variable.

SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA :

La síndrome de fatiga crònica, també coneguda amb el nom d’encefalomielitis miàlgica, és una malaltia caracteritzada per una fatiga persistent i invalidant davant petits esforços, que no millora amb el repòs. Afecta gent jove, d’entre vint i quaranta anys i sobretot dones. Malgrat no disposar d’estudis de prevalença a la nostra població, en altres països afecta entre el 0,07% i el 0,3% de les persones.

La severitat és molt variable. Hi ha casos en què té repercussions importants sobre les capacitats físiques i cognitives i limita la vida quotidiana dels afectats mentre que en altres poden portar una vida relativament normal. Les persones afectades poden presentar altres símptomes no específics com dolor muscular, falta de concentració i/o pèrdua de memoria o insomni.

Actualment la malaltia s’inclou en el grup de Síndromes de Sensibilització Central, concepte relativament recent que engloba diferents processos com la fibromiàlgia, l’intestí irritable o la sensibilitat química múltiple, entre altres, i que es caracteritzen per una hiperexcitabilitat i hipersensibilitat, és a dir, una activació i resposta desmesurada del sistema nerviós davant fàrmacs, estrès, infeccions, productes químics, …  i que es manté en el temps malgrat la desaparició de l’estímul que l’ha desencadenat. Tots aquests processos comparteixen nombrosos símptomes com la fatiga que no es recupera amb el repòs, el dolor generalitzat, les alteracions cognitives (com la dificultat de concentració, la lentitud mental i la pèrdua de memòria), el son no reparador o alteracions gastrointestinals, sempre sense una causa detectable que aparentment les justifiqui. Sovint coincideixen varis d’ells en la mateixa persona.

Causes: Malgrat que no es coneix encara la causa de la síndrome de fatiga crònica, s’està investigant activament. Es pensa que aquesta malaltia pot estar provocada per una combinació de factors físics i psicològics, entre els quals hi ha les infeccions virals o bacterianes, vivències negatives o traumàtiques recents, estrès mental, depressió o deficiències nutricionals.

Símptomes: El símptoma més característic és el cansament i la fatiga intensa que no desapareix amb el descans i que limita les activitats diàries. La fatiga ha de durar més de sis mesos perquè el diagnòstic quedi confirmat.

Altres símptomes comuns són:

• Dolor a les articulacions i músculs.
• Debilitat muscular.
• Dificultat per concentrar-se i pèrdua de memòria.
• Mal de cap.
• Formigueig que afecta sobretot les mans.
• Trastorns digestius.
• Mal de coll.
• Trastorns del son (sensació de cansament en despertar).
• Trastorns de l’estat d’ànim (depressió, ansietat, irritabilitat).
• Dolor als ganglis limfàtics.

Les persones malaltes alternen períodes en què els símptomes s’alleugen amb altres en què empitjoren.

Diagnòstic: No hi ha una prova específica per diagnosticar la síndrome de fatiga crònica.

El diagnòstic és bàsicament clínic, és a dir, és un professional mèdic coneixedor de la malaltia qui el fa en base als símptomes, la història clínica, l’exploració física i les proves de laboratori, tècniques d’imatge i valoració psiquiàtrica, depenent de cada cas, per tal d’excloure altres causes i malalties que també donen símptomes semblants.

Tractament: No hi ha encara un tractament capaç de curar la síndrome de fatiga crònica. Fins ara, l’objectiu és millorar els símptomes de la malaltia per poder gaudir d’una qualitat de vida millor, amb les menors limitacions possibles en les activitats de la vida diària.

Un bon diagnòstic i una bona informació són la base inicial del tractament, que pot anar acompanyat de:

• Fàrmacs (analgèsics, antidepressius, medicaments per a l’ansietat).
• Exercici físic adaptat.
• Suport psicològic (si s’escau).
• Tècniques de relaxació.
• Evitar l’estrès tant físic com emocional.

Aquestes mesures poden ajudar a la major part dels afectats, encara que la resposta individual als tractaments és molt variable.